No m'agrada l'arrós de bacallà.
De totes les formes de cuinar el género de casa, l'arrós no té massa tradició; i ja el meu avi i el meu pare el cuinaven poc. Jo us diré que com m'agrada tant la paella, el arrós al forn, el arrós amb crosta i fins i tot l'arrós xino; no soporto la textura filosa que li dona el bacallà a una base d'arrós de verdura.
Aquesta es per mí la clau de l'arrós de bacallà i no tinc altre recepta que la que m'agrada:
Fer primer una bona base, amb un xic de bacallà triturat i sofregit amb la ceba, durant una bona hora, i després, acompanyar l'arrós amb tot de verdures; pèssols, espàrrecs bladers, alls tendres, carxofes, i en temporada, uns rovellonets. Un cop tot ha cuit el seu temps, afegir uns talls de bacallà a la llauna esmicolats.
Així si, amb el bacallà melós, desfullat per sobre de l'arrós i com a complement de la simfonia de sabors que és l'arrós de verdures, així si que el trobo excelent. Proveu-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada